Informatiu cap de Setmana 09-05-2026

Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.

La reforma que pretén dur a terme el ministre José Ignacio Wert s’ha topat amb una oposició unànime de la societat catalana i de la seva comunitat educativa. Arreu de Catalunya s’han convocat concentracions de protesta contra el que s’entén un atac a la llengua catalana i al model d’immersió lingüística. Ahir al vespre a Falset, i impulsada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans del Priorat, en va tenir lloc una. Sentim Eli Sedó, militant del sindicat, explicant alguns motius que motivaven la concentració

Eli Sedó

El rebuig majoritari a la reforma Wert ha arribat també per part dels professorat, que defensa la immersió lingüística com un model que ha donat molt bon resultats. S’afegeix a més que es vol obrir un debat o plantejar problemes sobre una qüestió que ja està solucionada. Sentim Jordi Valero, director de l’Antoni Vilanova de Falset.

Jordi Valero

El director de l’escola Antoni Vilanova, Jordi Valero, creu que és bo que es mostri aquest rebuig a la reforma, ja que hi ha alguns límits que no s’haurien de traspassar.

13 municipis del Priorat es beneficiaran de l’ampliació de les línies elèctriques de mitja tensió que ha efectuat Endesa des de la subestació dels Aubals, al terme de Garcia. Segons ha informat la companyia, els treballs incrementen la qualitat i la continuïtat del subministrament als abonats, i asseguren que en cas de puntes de demanda es puguin alimentar els clients afectats per vies alternatives. A més, els nous circuits atorguen també una major capacitat de distribució per afrontar nous subministraments, tant actuals com futurs, de manera que es garanteix el servei davant possibles creixements de la demanda.

Les poblacions beneficiades per aquesta ampliació són al Priorat Bellmunt, la Bisbal, Cabacés, Capçanes, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Endesa també ha ampliat el servei a 4 municipis de la Ribera d’Ebre. En total, ha invertit en aquesta actuació uns 64.000 euros.

L’economista Joaquim Margalef ha publicat recentment el llibre “Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i Les Terres de l’Ebre”. L’obra és fruit de l’estudi intensiu que aquest professor adjunt de la URV ha dedicat a les transformacions que han experimentat les comarques tarragonines i ebrenques. En el cas del Priorat, el fet més destacable ha estat la capitalització del vi a finals dels 80, un model que, com d’altres, també ha xocat amb l’actual conjuntura econòmica. Sentim Joaquim Margalef.

Joaquim Margalef

Tot i aquesta situació difícil que planteja Joaquim Margalef, l’economista creu que el model econòmic del Priorat, sustentat en part pel sector vitivinícola, té llarga vida si es recupera cert grau de normalitat.

Joaquim Margalef

Apuntem finalment que “Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i Les Terres de l’Ebre” ha estat publicat per la Rovira i Virgili.

El passat 1 de novembre Cornudella homenatjava els Brivalls, la que havia estat única colla castellera de la comarca del Priorat. El cas és que aquest homenatge va servir també per engrescar un grup de gent que s’està pensant molt seriosament recuperar l’esperit casteller dels Brivalls, fer més pinya i constituir-se en colla castellera. Ho explica Montserrat Solà, dels Amics del Brivalls.

Montserrat Solà

Els impulsors de la recuperació dels Brivalls s’han reunit amb la Coordinadora Castellera de Catalunya, concretament amb el seu gerent, Guillem Solé, per assessorar-se sobre quins són els passos que cal seguir per constituir-se com a colla. I és que no és només una qüestió de voluntat.

Montserrat Solà

Pel que fa al nombre d’integrants de la colla castellera, cas que finalment es constituís, hauria de voltar la setantena. És el nombre indicat per aixecar castells de 6.

La festivitat de Santa Bàrbara, anys enrere la gran celebració de les poblacions vinculades a la mineria com Bellmunt, congrega aquest dissabte dia 8 els cellers d’aquesta vila de la DOQ Priorat per treure els seus vins al carrer i oferir-los en degustació a tothom qui vulgui assaborir-los. El tast de Bellmunt és l’última mostra de vins popular de l’any de les diverses que s’organitzen a les viles de la DOQ Priorat i representa una de les últimes oportunitats de l’any per conèixer els vins d’aquestes localitats. Els vins de Bellmunt gaudeixen de les principals característiques que identifiquen tots els vins de la DOQ Priorat i que els han situat entre els més reconeguts arreu del món i, a més, incorporen una personalitat molt marcada per les particularitats orogràfiques i climàtiques del seu terme municipal.

Els productors de Bellmunt del Priorat proposen un tast que s’engegarà a les 12:00 h del matí i s’acabarà cap a les 14:30 h, al passeig del Priorat. La mostra de vins de Santa Bàrbara s’organitza per tercera vegada a Bellmunt.

Capçanes ha iniciat el passos per declarar la font, els rentadors i el dipòsit municipal com a Béns Culturals d’Interès Local. L’objectiu és preservar aquests elements que són testimonis de la història del municipi. Ho comentava l’alcalde de Capçanes, Joan Carles Garcia.

Joan Carles Garcia

Sense anar més lluny, la descoberta del patrimoni local i dels seus indrets singulars era un dels atractius de la fira d’artesania que va tenir lloc a Capçanes aquest dissabte.

La VilellaAlta, on la CUP es va imposar en les passades eleccions al Parlament, va acollir ahir una assemblea oberta en la que hi van prendre part, entre d’altres, el nou diputat de la CUP, David Fernàndez, i el que va ser cap de llista a la demarcació de Tarragona, Jordi Martí. Un dels temes abordats va ser la tasca que desenvoluparà la CUP un cop ha entrat al parlament. Això és el que ens deia Jordi Martí.

Jordi Martí

Per a la CUP, no només és important la tasca que faran al Parlament, sinó el que no faran. I és que es volen desmarcar de la dinàmica de la resta de partits.

Jordi Martí

L’assemblea oberta de la CUP a la Vilella Alta tenia també un component afegit. Agrair el suport que han rebut de la comarca, on es van situar com a tercera força més votada, per darrere de CiU i Esquerra i per davant del PSC.

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset