Informatiu cap de Setmana 09-05-2026

Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.

Tanquem la ronda d'entrevistes amb els nostres representants polítics conversant amb el conseller comarcal de la CUP, Damià Fàbrega. Amb ell xerrem sobre la imminent convocatòria de la Taula del riu Siurana, de la que esperen que els dos bàndols tinguin una representació equivalent.

També parlarem sobre aquests primers quatre anys de la CUP a les institucions polítiques prioratines, quins han estat els reptes i quines les qüestions més difícils. Així mateix, li preguntarem sobre el Consell Esportiu del Priorat i sobre la gestió de l'hospital comarcal de Móra d'Ebre, dos temes que la formació ha treballat durant aquests quatre anys.

Finalment, Fàbrega també ens respondrà sobre el paper de la CUP de cara a les eleccions municipals de l'any vinent. 

Podeu escoltar la notícia a continuació:

Damia

L’Ajuntament de Reus podria desviar de nou els fons de reserva de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre per paliar el dèfcit de l’Hospital Sant Joan. Segons explica Ser Mora d’Ebre, El centre va tancar l’any 2017 amb un déficit de 3,2 milions d’euros i es podria equilibrar amb els 3 milions i mig que resten als fons de reserva de GECOHSA, la societat pública de l’Ajuntament de Reus que gestiona l’Hospital Comarcal.

La Generalitat preveia assumir aquest any la gestió de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre comprant directament la societat GECOHSA a l’Hospital de Reus. D’aquesta manera, el govern assumia la gestió de l’Hospital de Móra i a la vegada l’Ajuntament de Reus rebria una injecció de capital per poder paliar el déficit de l’Hospital Sant Joan i eliminar la causa de dissolució del centre.

Com que l'opció de la Generalitat encara no ha tirat endavant, l'Ajuntament de Reus es planteja agafar diners del fons de reserva per tancar el 2017 amb equilibri pressupostari i remoure la causa de dissolució almenys fins l’any vinent. Així, guanyaria temps fins que no entri en funcionament el nou consorci públic que ha de fer-se càrrec de l’Hospital de Reus.

Les veus del territori

Des de Móra d’Ebre però, critiquen que els diners dels fons de reserva de GECOHSA s’han aconseguit mitjançant la desinversió al centre i la precarització dels treballadors de l’Hospital. Una visió que comparteix el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté. “Que retirin els diners cap a Reus és una pèrdua per al Priorat, ja que Móra és el nostre hospital de referència”, explicava. En aquest sentit, Sabaté creu també que aquests diners s’haurien d’invertir en millores al propi hospital de Móra.

Des de la CUP, Damià Fàbrega criticava la guerra de campanars entre Reus i Móra i demanava que el Priorat agafi la iniciativa i que “tractem el tema de la sanitat a la nostra comarca a tots els nivells, cosa que també vol dir abordar la gestió de l’hospital de Móra”.

hospi

 

L’empresària falsetana Marta Domènech formarà part de la candidatura de Jordi Just per a presidir la Cambra de Comerç de Reus. En un acte, celebrat el passat dimecres a Fira Reus, Domènech es va presentar com a membre de l’equip de Just a presidir l’entitat després de l’anunci de l’actual president, Isaac Sanromà, de no tornar-se a presentar.

Segons informa Reusdigital.cat, Domènech va intervenir per exposar algunes de les línies estratègiques de la candidatura i va reivindicar una millora de les infraestructures a les nostres comarques. Així mateix, va apuntar en el fet que cal potenciar la internacionalització del Priorat.

En el mateix sentit, la regent de l’emblemàtic Hostal Sport de Falset, va destacar la “capitalitat” reusenca i el seu paper de motor econòmic de les nostres comarques però tampoc va voler passar per al el potencial dels territoris d’interior com la Ribera d’Ebre o el Priorat.

Les eleccions a la Cambra de Comerç de Reus han de tenir lloc l’any vinent i tot apunta a que la candidatura de Jordi Just s’haurà d’enfrontar amb la d’Àgata Girbes, actual presidenta de de la comissió Dona i Empresa de la Cambra. De fet, Just es va mostrar obert al diàleg amb Girbes en l’acte celebrat ahir.

*Marta Domènech en un moment de la presentació de la candidatura. Foto: reusdigital.cat

martadom

laura borras unescoLa consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, va trobar-se aquesta setmana a Falset amb representants del Consell Comarcal i de l’associació Prioritat per tractar del moment actual de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Unesco.

La trobada s’emmarca en el seguit de reunions de treball que s’estan duent a terme amb tots els agents i institucions implicades en el Sistema de gestió del paisatge cultural agrícola Priorat-Montsant-Siurana, que és un dels fonaments essencials que la Unesco exigeix amb vistes a reconèixer un bé com a patrimoni mundial.

Els prioratins, després dels requeriments de ICOMOS i la darrera reunió amb els avaluadors entenen que el Sistema de gestió que hi ha damunt la taula requereix dotar-se d’un ens de gestió que garanteixi el compromís per part de la Generalitat i la resta d’institucions, els recursos i la coordinació entre els departaments del Govern i la resta d’administracions implicades..

Més enllà de la trobada d’ahir, els representants prioratins i la consellera es van emplaçar a una nova reunió de treball, en la qual també hi participaran les direccions generals del departament, en partir de la base que el sistema de gestió de la candidatura és transversal i requereix de coordinació institucional, d’instruments efectius i de l’aplicació polítiques sobre el terreny. En aquest sentit, la consellera va reiterar la implicació dels seu departament, interlocutor en temes de patrimoni cultural. 

 

La vaga de metges d’atenció primària està tenint un alt seguiment a la comarca. Al CAP de Falset, per exemple, durant el primer dia d’aturades, fins a tres facultatius es van sumar a la vaga d’un total de 9 i tenint en compte que s’havien de garantir un 25% de serveis mínims. Amb tot, la representant dels treballadors del CAP de Falset, Gemma Ortega, explicava que "al tractar-se d’una àrea bàsica petita, totes les visites que hi havia programades es van reprogramant pel mateix dia".

Pel que fa a les demandes dels metges, la representant dels treballadors del CAP explicava que "els metges en concret, i la comunitat sanitària en general, pateixen una sobrecàrrega de feina i que per això demanen un augment del personal sanitari". "En els darrers anys hem anat perdent recursos humans, espais i horaris" destacava. Ortega també apuntava que, en el cas del Priorat, "hi ha pobles que han passat de tenir gairebé un metge les 24 hores al dia a tenir-lo, tan sols, quatre hores a la setmana".

En el mateix sentit, Ortega destacava que les mesures implementades per l’Institut Català de Salut només suposen unaugment de les retribucions quan s’ha de treballar més hores, però això no soluciona el dèficit de metges. "No es tracta de pagar més per fer més feina, sinó d'augmentar els recursos humans", sentenciava.

La vaga de metges s’allargarà fins divendres, però aquest dijous s’hi sumarà la resta de la comunitat sanitària, com ara infermers i personal administratiu. Ortega afirmava que probablement, aquest dijous, el CAP de Falset només oferirà els serveis mínims establerts.

CAP

L'art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Així es va acordar a la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya.

Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.

La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític. A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s’han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L’ ”edat d’or” de la pedra seca al nostre país, tanmateix, i a la qual corresponen la majoria de construccions que encara romanen dempeus en l’actualitat, va de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX.

Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra, que coordina l’Observatori del Paisatge i que es pot consultar a: http://wikipedra.catpaisatge.net/

D’altra banda, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d’arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca. Es poden consultar en aquest enllaç: http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/

marges

Un any més, el Consell Comarcal del Priorat posarà en marxa aquest mes de desembre la campanya de recollida de joguines, per tal que tots els infants, adolescents i joves de la comarca puguin gaudir d’un regal el dia de Reis. Els destinataris d’aquesta iniciativa són membres de famílies que es troben en una situació socioeconòmica desfavorable, infants i joves que difícilment poden rebre un regal durant les dates nadalenques.

La campanya, que promou la implicació de la ciutadania, compta amb el suport dels ajuntaments, així com del voluntariat de Càritas de Falset i Els Guiamets. Precisament, són els ajuntaments i les ONG els encarregats de fer la difusió de la campanya i recollir les joguines durant tot el mes de desembre. Per la seva part, l’equip de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal del Priorat s’encarrega d’elaborar una relació de possibles beneficiaris que puguin acollir-se al projecte. Una vegada s’han recollit totes les joguines, les educadores socials s’encarreguen de fer-ne la distribució, en funció de l’edat de cada beneficiari.

Posteriorment, reparteixen les joguines a cada poble. En el cas d’aquells municipis on el repartiment de regals es du a terme de manera pública, els regals es lliuren al respectiu ajuntament, i no a la família, perquè en faci entrega el dia de Reis. Es calcula que al voltant d’una vuitantena d’infants i joves del Priorat es beneficiaran d’aquest projecte.

Cap Nen Sense Joaguina

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset